diumenge, 6 de febrer del 2011

Patata de “bocadillo”

Ahir va ser un dia molt especial. Van venir a sopar i a veure el futbol el Xavi, l’Alba i l’Edu.  L’Alba tenia moltes ganes d’ensenyar-nos una recepta mil·lenària familiar que li va ensenyar la seva àvia i amb el seu permís aquí us la presento en forma de Classe Magistral (Super magistral diria jo). Això si, és un plat que tarda bastant a ser preparat i hi han un parell de moments perillosos els quals s’ha d’anar amb cura. Ah! Per cert, si mai ho cuineu, recordeu que és una recepta de la família de l’Alba!!!

Patata de “bocadillo” (sí, sí, res d’entrepà de patates, això és molt millor!

1. Agafem les patates, les rentem i les posem a bullir uns 20 minutets (de fet el temps és molt aproximat, hem d’anar-les punxant per veure que per fora ja s’han començat a coure, però que encara estan dures).










2. Pelem les patates i les tallem a rodanxes, procurant que els talls no quedin massa prims. A més les ajuntarem per parelles (per fer els entrepans!!!).










Nota: L’autora ens comenta que si les patates estesin massa cuites se’ns desfarien a l’hora de tallar-les i l’únic que podríem cuinar seria un puré de patates….

3. Ara toca omplir els entrepans! Segons la tradició mil·lenària hi han tres opcions:

a) Sobrassada.








b) Formatge.








c) Paté.








Nota: Suposo que també podeu posar-hi altres coses a dins, però jo aquí em limito a seguir els passos de l’experta.

4. Un cop omplerts els entrepans ens toca arrebossar-los. Recordeu com fer-ho? Us ho vaig explicar a la recepta de formatge de cabra arrebossat, tot i que en aquest cas farem servir pa ratllat i no farina. Tot i així us en faré memòria:

a) Batim l’ou.

b) Posem l’entrepà dins de l’ou batut mirant que quedi tot ben mullat.








c) Seguidament posem l’entrepà dins del pa ratllat procurant que quedi ben enganxat per tot arreu.









5. Posem bastant oli a una paella (o a una fregidora si en tenim). Haurem de tenir en conte que l’oli quedarà molt brut pel que es recomanable que aquest plat el cuinem  amb un oli que ja estem aprofitant (si clar, que no re aprofiteu l’oli vosaltres??????????????????????????).








6. I ara el més important! I el més perillós! Hem de fregir els entrepans. Vigileu no us cremeu (us ho dic per experiència), doncs hi ha bastant d’oli. I també aneu amb cura de que no es desmuntin els entrepans, sino, el plat perdrà tota la gràcia…








Evidentment, s’ha de fregir pels dos costats. Aquest és un altre punt crític on heu de vigilar no cremar-vos (us ho torno a dir per experiència…) i que no es desmuntin els entrepans.








7. Ara tocaria deixar-ho reposar sobre paper de cuina (perquè absorbeixi l’oli). No hi ha fotos perquè em vaig descuidar de comprar el paper de cuina...

RESULTAT


VALORACIÓ PERSONAL

Gran descobriment! I molt bo! Sobretot els de formatge! A més és un plat molt versàtil. Pot ser un primer plat, un acompanyament, o com ens o vam menjar nosaltres: Unes tapes mentre miràvem el futbol!

VALORACIÓ DE LA MEVA PARELLA

S’ho va menjar i li va agradar. Suposo que es va atrevir a provar-ho perquè no era una recepta meva… Alba, has passat la proba de Sí mama, menjo bé! Felicitats!

VALORACIÓ DEL JAVI

Pobre xaval… El vem convidar i a sobre li van fer el sopar. No tenia opció!

VALORACIÓ ALBA I EDU

Tenen una gran devoció per aquest plat. L’Edu portava tota la setmana dient-me: “tio fliparàs amb lo bo que està”. Així que crec que no exagero si dic que s’ho van menjar perquè els hi agrada molt.

INGREDIENTS

Oli
Patates
Formatge (“tranchetes”)
Sobrassada
Paté
Pa ratllat
Ous

6 comentaris:

  1. OStres, quina bona pensada aquestes patates-"bocadillo"!! Es nota que és recepta d'àvia, jeje Les faré algun dia amb diferents farcits!
    Sandra

    ResponElimina
  2. Pel facebook ja estan suggerint de fer-les també amb pernil salat! La veritat és que a mi també se m'acudeixen diferents varietats:)
    Tot i així les originals són boníssimes!

    ResponElimina
  3. Apa! I jo que creia que el bocata albergínia era únic?? A veure si és un derivat de la recepta de la família de l'Alba.. Pots fer el mateix, però amb albergínia. Igual de perillós alhora de fregir... però una variant pel proper partit de futbol! Bona setmana,

    ResponElimina
  4. A vèure si anirem tirant del fil i trobarem secrets importants! :D

    Ostres amb alberginia... nyam! la fregeixes primer una mica per separat o la poses directament crua? És que no he sabut trobar-la al teu blog... :p

    ResponElimina
  5. Hola!
    La meva mare ens les feia quan erem petits, juntament amb llibrets de llom, i les farcia de penil dolç i formatge, suposso que era per allargar, que el llom es mes car!! Però eren mes bones les de patata!!
    Per cert molt xulo el blog, em quedo.

    ResponElimina
  6. Ostres amb pernil dolç i formatge ha d'estar molt bo! Crec que hauré de fer una llista de totes les possibles opcions :)

    Gracies per quedarte! :)

    ResponElimina