dimecres, 9 de febrer de 2011

Pizza pepperoni "sí mama, menjo bé"

Dissabte nit. Final de la Champions League. La bufanda del Barça decora la part baixa de la tv. Les cerveses estan a la nevera. Les pizzes al congelador. El mòbil traient fum dels sms dels amics preguntant a quina hora poden venir a casa. Tot està apunt... Tot? No, tot no. Acaba d’arribar un sms dient-vos que la persona que us agrada també vindrà a veure el partit! Nervis! Hem de quedar bé! Un nivell per sobre de la resta dels amics. Però com ho fem? Li regalem la samarreta del Barça? No, probablement ja la té... Preparem uns mojitos? No, el futbol es veu amb una cervesa a la mà... Netegem el menjador? No, als 5 minuts de partit el terra ja estarà ple de closques de pipes... Cuinem alguna cosa original? Carn? Alguns “pinxos”? No, els amics es malacostumaran i els tindríem cada dia que jugués el Barça només pel menjar... A més, futbol sense pizzes no és futbol. Però.... espera un moment! I si...? Clar! Sí! I si cuinem nosaltres una pizza per deixar-la bocabadada i ens ajudi a que es fixi més en nosaltres?????

Pizza Pepperoni “sí mama, menjo bé”

1. Comprem una massa per a pizza (si clar, a veure, si sabéssim fer la massa ja hauríem obert una pizzeria i no aquest blog) i l’estenem sobre una superfície adequada per al forn (la rejilla aquesta que te el forn, que no sé com es diu…).








Nota: Si podeu, compreu una massa rodona. Les rectangulars són molt incòmodes doncs quan tenen molt de pes pel menjar poden caure a través de les rejilles i destrossar-vos l’obra d’art a l’hora que embrutar de mala manera tot el forn.

2. Doblegueu les cantonades de la massa (això ajudarà a evitar que caigui el tomàquet).








3. Amb una cullera afegim la salsa de tomàquet. Ull, no ens passem en posar-ne molt doncs semblarà una sopa i no estarà tant bo.








4. Posem mozzarella rallada sobre la massa (o un altra formatge si ens agrada més).








5. Ara toca posar-hi pebrot vermell. Que no us enganyin, és igual si ho talleu a quadrats, tires, triangles o cercles. El gust serà el mateix!








6. Repetim el procés, però ara amb pebrot verd.








7. I ara toquen els xampinyons (que haurem o bé comprat, o bé tallat a làmines). Penseu que quan es couen els bolets, al perdre aigua la seva mida disminueix bastant (ja veureu la foto final). Així que no passa res per posar-ne molts. De fet jo aquí m’he quedat curt. El que faig normalment es tallar-los a trossos, així puc col·locar-ne més, però de cara a la galeria aquí al blog he posat les làmines completes.








8. Ara posem el pepperoni a talls. Ah no…. És veritat… El pepperoni és un xoriço picant italià i aquí difícilment el trobarem. Llavors tenim dos opcions. La primera és posar-hi salami tot i que la pizza sigui de pepperoni (com fan en moltes pizzeries i també pots trobar en moltes pizzes de supermercat) i la segona i que no es tan freqüent de veure, doncs és més car, és la de posar-hi xoriço d’aquí. Jo de fet, per termes il·lustratius i acadèmics he decidit fer-ho meitat i meitat (i perquè em sobrava xoriço de les llenties!).








9. I ara al forn uns 15-20 minuts a foc mitg-lent. Veureu, sé que sóc molt imprecís.. Però mireu la rodeta del meu forn i veureu perquè no puc precisar més:








Tot i així, el truc és anar mirant de tan en tan i punxar amb un ganivet a la massa per veure si ja està cuita.

RESULTAT


VALORACIÓ PERSONAL

Jo sempre he sigut més de pizza 4 formatges, però aquests últims anys m’han obligat a cuinar aquesta i la veritat és que està molt bona. La combinació de gustos i aromes us faran la boca aigua.

VALORACIÓ DE LA MEVA XICOTA

Li encanta. I el fet de que m’aixequi a les 7:00 del matí per cuinar-li la pizza i que així se la pugui menjar per dinar a la feina la té enamoradeta. És la pizza de l’amor!

INGREDIENTS

1 massa per a pizzes
Tomàquet triturat (però dels pots que venen al "super"! No ho proveu de triturar vosaltres a veure si la "liarem"…)
Mozzarella rallada
Pebrot vermell
Pebrot verd
Xampinyons
Salami i/o xoriço 

4 comentaris:

  1. Hola,
    Més que contenta estaria jo amb aquest resultat, si tingués aquesta rodeta tan precisa!!

    ResponElimina
  2. Gracies jeje
    La veritat és que tinc bastantes pizzes i pastissos cremats al curriculum. I no tots amb rodeta com aquesta... :p

    ResponElimina
  3. Deu n'hi do aquest resultat! Segur que ha de ser ben bona.
    Quina gràcia això de la rodeta ;-P
    Fins aviat,
    Elisabet

    ResponElimina
  4. Sí Elisabet, així és més divertit! Sino, no té gracia :D

    ResponElimina