Alba L.
Ha sigut una sorpresa molt agradable la implicació que ha tingut l’Alba amb el blog desde que aquest va néixer. Cada dia em proposa receptes i receptes per posar al blog. Pel grup facebook em recolza constantment. I jo, evidentment, li estic molt agraït.
Val a dir que la recepta que ha generat més comentaris és seva! I que va ser la primera en donar-nos una lliçó magistral. La veritat, és que suposo que d’aquí poc li hauré de dedicar una secció només per a ella.
Receptes de l’Alba
Romà C.
El Romà també ha tingut una forta implicació amb el blog, sobretot a través de facebook. A més, va ser el primer ingenu a criticar una de les meves receptes, el que va originar que ens en enviés una perquè el blog recuperés el nivell. I va el tio hi ens envia una recepta de llenties! És un crack!
Per cert Romà, enviem una foto teva amb les llenties!!!
Receptes del Romà
Maria Isabel T.
La Maria Isabel ens va descobrir per la radio, concretament al programa Tot és possible de Rac 1. La veritat és que tinc que agrair-li que des del primer moment es decidís per col·laborar a través del facebook amb propostes i exemples del que ella menjava. Es per això que li dono les gracies i, ara que ens ha enviat la primera recepta, la incloc a la llista dels nostres cuiners!
Maria Isabel, també esperem una foto teva amb els teus plats!
Receptes de la Maria Isabel
Croquetes de pollastre casolanes
La meva parella
Sí, encara no tinc els drets per poder publicar el seu nom. Estem de negociacions. Pel nom i per poder publicar les seves receptes, en unes seccions que tinc previstes de menjar sà i una altra de menjar polonès.
I si encara no tinc cap recepta seva publicada, és probable que us preguntareu perquè l’afegeixo en aquest apartat… Molt fàcil, els seus comentaris al blog estan causant furor i s’està organitzant un grup de fans!
Els meus pares (Francesc i Regina)
Tot i que per orgull faig veure que no els escolto quan m’expliquen alguna cosa de cuina, la veritat és que tinc les orelles ben atentes.
D’ells he après molt, pràcticament tot el que sé (el que poder no és massa, depèn de com es miri…). Del pare, l’habilitat d’improvisar i inventar a la cuina, sense tenir en conte cap barrera/impediment de la cuina tradicional. La imaginació al poder! I de la mare, apart de tenir paciència, he après el que de veritat fa falta: Com fer servir cada aparell, com conservar el menjar, que no sempre s’ha de posar el foc al màxim com fer la cuina casolana (per poder inventar després!) i un llarg etcètera. I sobretot m’ha motivat a fer aquest blog.
Per ells va dedicat aquest blog.
