dijous, 7 d’abril del 2011

Amb molt de gust! (Ràdio Sabadell)

Nota informativa per a tots els fans de "Sí mama, menjo bé"!


Demà a les 13:30h sortirem al programa de Ràdio Sabadell "Amb molt de gust" conjuntament amb la mami del "Bloc de la mami".


Vull donar les gracies a la Maria per convidar-nos i al Maiol, que a saber que li va dir perquè es llegís el nostre blog i li agradés.

I evidentment a tots els que m'aneu enviant receptes! Que fan que aquest blog creixi i el viatge a Tahití estigui cada vegada més aprop!

dimarts, 5 d’abril del 2011

Entrepà dels del papa

Bon dia a tothom!

Ja pensàveu que havia abandonat la web oi? Doncs no! Em sap greu però he estat molt liat a la feina. Ara estic treballant a Les Arenas (i no, no de torero!) i fins ara no estic començant a recuperar la normalitat.

Però avui vinc fort, molt fort, amb un etrepà que farà que us llepeu els dits. A més, com que és recepta del pare el seu nom és....

Entrepà dels del papa
Nota: Les fotos són d’un dia que vam fer una bona reunió familiar i el pare va preparar 7 entrepans.

1. El primer pas és agafar un pebrot vermell, rentar-lo, tallar-lo a tires i posar-lo amb oli a fregir. Fixeu-vos que l’hem tallat i deixat a la paella respectant aquesta forma que te el pebrot que sembla un recipient. Al punt següent sabreu perquè.







2. Afegim conyac al pebrot (ja us he avisat que avui venia fort!).







3. Un cop cuit donem la volta al pebrot.







Nota: Jo li vaig dir al pare -“Escolta que se t’ha cremat!”- però em va contestar –“Deixa deixa que està perfecte”.  Així que millor decidiu vosaltres mateixos quin és el punt perfecte...








3. Tallem ceba, molta ceba, a fines rodanxes (suposo que té un nom tècnic, però jo sempre l’hi dic com ho fan a la “tele”...).








4. I vinga, a la paella amb bastant oli calent. Ho taparem perquè es cogui millor, però no ens descuidem d’anar-ho remenant de tant en tant.







5. Al mateix temps, comencem a preparar la carn (llom, botifarra i bacon).







6. Posem a cuinar el bacon en una planxa (si veiem que te tendrums els traurem, doncs sino, quan mengem l’entrepà poden ser una desagradable sorpresa...). Sabrem que està cuit perquè es començarà a arrugar. Recordem de cuinar les dos cares del bacon!








7. Preparem el llom per a ser cuinat. Això vol dir posar totes les espècies que tenim al rebost. En el nostre cas devia ser pebre, herbes provençals, sal i alguna coseta més. La veritat és que no me’n recordo i el pare no em contesta al telèfon....







8. I ho posem a la mateixa planxa que el bacon (un cop ja hem tret el bacon). Així aprofitem l’oli anterior. Recordem, cuina sostenible! I com sempre, cuinarem els dos cantons de la carn.








9. En aquest punt, probablement ja podrem treure la ceba. Tarda una mica, la veritat, a cuinar-se. I per saber quin és el punt exacte? Bé, quan estigui més tova, però abans de torrar-se. Us ha quedat clar veritat? Millor, perquè a mi no massa...







10. Quin goig que fa la carn cuinada oi?







11. Posem les botifarres en un plat soper i els hi afegim oli. Això es fa perquè al ser rodones, costarà molt de coure-les a la planxa (només tocaran amb la planxa per un petit punt) i si estan impregnades d’oli, aquest s’escalfarà també i les ajudarà a coure (deducció by Cesc).







Nota: Les botifarres s’han de coure a foc lent, sino les cremarem de fora i de dins estaran crues... I no ens deixem de posar una  mica de sal.








12. Tallem el pa. Mitja barra de pa per persona hauria de ser suficient.

13. Col·loquem el pa sobre una bandeja adequada pel forn.







14. D’aquest pa, màgicament el transformem en pa amb tomàquet! (no cal posar-hi ni sal ni oli, doncs els ingredients ja n’estan plens). Recordem la posició dels pans a la bandeja, doncs si n’estem fent molta quantitat podria ser com jugar al tetris.









15. Posem una capa de ceba sobre el pa amb tomàquet.







16. Afegim el llom i el bacon.








17. Ara la botifarra.







18. Posteriorment el pebrot (com veieu, alguns profans no els i agrada el pebrot... mare meva... pobres...).







19. Afegim una tira de formatge. El més adequat són els tranxetes de tota la vida, doncs quan es fonen mantenen molt bé la posició. Si proveu altres formatges penseu que us l’esteu jugant a que passi un desastre (però no pasa res, nosaltres aquí ens la vam jugar i no la vam “liar”).







20. I per acabar una mica de ketchup.







21. El procés és llarg... pot ser que lo primer que hem cuinat ja estigui fred.. i que la gent encara no hagi arribat... Per tant o deixem a dins del forn a l’espera de que arribi tothom (amb el forn apagat eh!!!!!!!!!!!!!).

22. Quan ja sigui l’hora, encenem el gratinador del forn i ho deixem en marxa. No he entès encara perquè però el pare ho va deixar gratinant-se amb el forn obert. A vegades és millor no preguntar....







23. No ho deixarem massa estona. El temps suficient perquè quedi tot calent i el formatge es fongui.







24. ho traiem del forn i posem la part superior del pa.

RESULTAT

VALORACIÓ PERSONAL

La meva germana i jo ens hem fet grans i forts gràcies a aquests entrepans. Han sigut la base perquè estiguem sans per a poder estudiar molt i tenir un bon futur. Ens han ajudat a fer-nos com a persones, a saber controlar les llargues esperes entre entrepà i entrepà, a gestionar el temps dedicat a disfrutar d’aquesta meravella de la cuina i sobretot a disfrutar d’un bon menjar en família.

VALORACIÓ DE LA MEVA PARELLA

Sorprenentment sempre s’ho ha menjat i li ha agradat. I encara més sorprenentment mai m’ha obligat a anar a córrer amb ella després de menjar-ho per a cremar totes les calories. Suposo que això és degut a que el cuiner és el sogre. Diferent hauria sigut si fos un entrepà meu... O no! Algun dia ho descobriré...

INGREDIENTS

- Pa.
- Tomàquet per a sucar.
- Sal.
- Oli.
- Espècies varies.
- Pebrot vermell.
- Ceba.
- Conyac.
- Llom.
- Bacon.
- Botifarra.
- Tires de formatge.
- Ketchup.

P.D: Sé que molts em direu. Ostres, però això està ple de calories!  Està ple de greixos! Fregits! La meva mare em mataria si mengés això! Això no és cuina sana! Etc, etc, etc. Doncs us dono tota la raó. Però com que és recepta del pare si que m’ho puc menjar tranquil·lament, doncs si ella és queixa el que se les carregarà no seré jo!!!!

Amigues, amics! A disfrutar dels entrepans!